dijous, 30 d’agost del 2018

El compàs

EL COMPÀS



El compàs és l'instrument utilitzat per a traçar circumferències o arcs de circumferències, i per a transportar mesures.


Per a l'obtenció de dibuixos ben elaborats es requereix treballar amb compassos de bona qualitat, perquè d'aquests depén, en gran mesura, la precisió i el bon traçat d'un dibuix.

Wiki LIC (Wikipedia)

Existeixen diferents tipus de compassos que es caracteritzen per la seua forma i ocupació:

  • Compàs d'articulació. Està compost de dos braços articulats en el cap del compàs. Un dels braços és recte i en el seu extrem porta una agulla graduable o fixa. L'altre braç pot ser articulat o continu i té en el seu extrem un orifici ranurat que permet que se li assemble un portamines. Quan hi ha necessitat de traçar circumferències de ràdio molt gran s'usa la cama d'extensió o allargador, que serveix per a allargar la branca que porta el portallapis o el tiralínies.
  • Compàs de puntes fixes. Està compost per dos braços continus articulats en el cap i acabats en puntes metàl·liques. S'utilitza per a traslladar mesures i dividir línies en parts iguals. Aquest compàs no s'utilitza per a traçar línies.
  • Bigotera. Al compàs de precisió se li crida, comunament, Bigotera. S'usa per a traçar circumferències xicotetes, particularment quan són diverses del mateix diàmetre.
Wiki LIC (Wikipedia)
  • Compàs de precisió. Compleix les mateixes funcions del compàs d'articulació però, a diferència d'aquest, l'obertura entre els seus braços es pot graduar per mitjà d'un caragol que permet una millor estabilitat entre ells, de tal manera que l'obertura no varia si no es gira el caragol.
La mina del compàs ha d'afilar-se en forma cònica o bisellada. En tots dos casos, l'afilat pot aconseguir-se fregant la mina sobre un paper d'escata fina.

Ací us deixe un vídeo sobre l`ús correcte del compàs.

*Referències de les imatges:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, 29 d’agost del 2018

La regla graduada i l'escalímetre


LA REGLA GRADUADA I L’ESCALÍMETRE


La regla graduada s'utilitza per a mesurar i transportar magnituds lineals. En general, en dibuix tècnic s'empren regles graduades de dos o tres mil·límetres de grossor, i estan graduades en mil·límetres. Un tipus especial de regla graduada és l’escalímetre, amb secció triangular, que disposa de diferents escales: mil·límetres, polzades, etc.



Solen ser de plàstic, encara que també es fabriquen en fusta i metall, en diverses grandàries.


Luigi Chiesa (Wikimedia-Commons)



S'usen per a mesurar longituds sobre el paper. Els tipus de regla són:

  • Regla comuna: És plana, està graduada només per una cara, en centímetres i mil·límetres.
  • Doble decímetre: És plana i està graduada en tots dos costats: en un en centímetres i en l'altre la seua graduació és de 20 centímetres.
  • Triple decímetre: similar a l'anterior, però en 30 centímetres.
  • Escalímetre: No és pla, té secció triangular equilàtera. Cada cara és un bisell i cada bisell té graduada una escala diferent (6 escales en total). Per a identificar millor les escales, porta una ranura acolorida en cada bisell. Normalment, les escales són: 1:100; 1:200; 1:250; 1:300; 1:400; 1:500. Existeix un altre tipus d’escalímetre: és el format per diverses regles de plàstic, semblant a una carta de colors, unides per un extrem i que s'obri en forma de ventall, això permet un major nombre d'escales que l’escalímetre convencional.

Thyadawyn (Wikimedia-Commons)

Considerant la grandària del paper que normalment usem (A4) es recomana adquirir una regla d'aproximadament 30 o 40 centímetres.


I ara uns vídeos explicatius sobre com utilitzar la regla graduada i l'escalímetre.








*Referències de les imatges:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

L'escaire, el cartabó i el transportador d'angles


L'ESCAIRE, EL CARTABÓ I EL TRANSPORTADOR D'ANGLES


L'escaire i el cartabó són les plantilles fonamentals. Ens faciliten el traçat de línies paral·leles i perpendiculars i la construcció de determinats angles.



Solen ser de plàstic, encara que també es fabriquen en metall i fusta. Es recomana adquirir-les sense graduació, transparents i sense bisells ni rebaixes.
Tenen forma de triangle rectangle:

  • Escaire: triangle rectangle isòsceles. Els seus angles aguts són de 45º.
  • Cartabó: triangle rectangle escalé. Els seus angles aguts són de 30º i 60º.
Dnu72 (Wikipedia)

Dnu72 (Wikipedia)

El transportador d'angles s'empra per a mesurar angles, encara que també sol emprar-se per a construir-los. Té forma semicircular (escala de 0º a 180º) o circular (escala de 0º a 360º). Els transportadors d'angles s'elaboren generalment amb plàstic transparent: així és possible veure a través d'ells l'angle que volem mesurar.

Luigi Chiesa (Wikipedia)

Wikinger (Wikipedia)

El mètode per a mesurar un angle amb el transportador és el següent: 

Es col·loca el vèrtex de l'angle a mesurar alineat amb el centre del transportador, de tal manera que un dels seus costats passe per 0 (origen d'angles), l'altre costat de l'angle marca la graduació en el transportador.

A continuació us deixe un vídeo on veure com fer línies paral·leles i perperndiculars amb l'escaire i el cartabó, i un altre sobre com utilitzar correctament el transportador d'angles.




*Referències de les imatges:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

La goma d'esborrar i la maquineta

LA GOMA D’ESBORRAR I LA MAQUINETA


La invenció del llapis de grafit va provocar l'aparició de dos nous instruments: la goma d'esborrar i la maquineta.



LES GOMES D'ESBORRAR

Encara que en dibuix tècnic s'aconsella no esborrar, a voltes és necessari corregir errors. En aquests casos hem de recórrer a les gomes, que s'han d'usar correctament: amb suavitat, en un sol sentit, per a no desbaratar el setinat del paper.

RottenKitten (Wikimedia-Commons)

Fabricada en cautxú, generalment, la goma és blana i flexible. S'empra normalment per a esborrar llapis i ocasionalment tinta.

En el mercat podem trobar molts tipus de gomes: per a esborrar llapis, carbonet, tinta, màquina d'escriure, etc.

Depenent de l'ús que se li vaja a donar les gomes poden ser blanes o dures.


  • Dures: per a esborrar el traçat realitzat amb llapis dur (H).
  • Blanes: per a esborrar el traçat realitzat amb llapis bla (B).
  • Abrasives: per a esborrar el traçat realitzat a tinta.



Les gomes poden ser inserides en una barra de fusta o en porta gomes de plàstic, en tots dos casos permet un esborrat més precís i cura. 



LES MAQUINETES

Per a afilar les puntes de les mines, siguen de llapis o portamines, disposem de diversos útils: raspador, maquineta i esmoladora de mines.

Yoggysot (Wikimedia-Commons)

La maquineta es fabrica normalment en metall (són les més apropiades) però també poden ser de plàstic. N’hi ha de diversos tipus: de sobretaula i elèctric.

El llapis ha d'estar ben afilat, en forma de con i amb una distància de 25 mil·límetres. La punta de la mina del compàs o del portamines ha d'estar afilada en un angle de 75º, sobreeixint uns 10 mil·límetres.

I ací un vídeo sobre la fabricació de les gomes d'esborrar.

*Referències de les imatges:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

El llapis i el portamines

EL LLAPIS I EL PORTAMINES



Un llapis és un instrument d'escriptura o dibuix. Consisteix en una mina o barreta de pigment (generalment de grafit i un greix o argila especial, però pot també ser pigment acolorit de carbó de llenya) i encapsulat generalment en un cilindre de fusta fi, encara que els embolcalls de paper i plàstiques també s'utilitzen.

(Pxhere)
La duresa dels llapis depén de la proporció entre grafit i argila, a més grafit, més bla o fosc és el traç. Els llapis de dibuix tècnic solen tenir base hexagonal per dos motius fonamentals:

  • S'adhereixen millor al paper o al suport: no roden com els redons.
  • Permeten un agarre més fàcil i còmode.

La duresa de les mines dels llapis es designa mitjançant una combinació de nombre i lletra (codi alfanumèric):
  • Les lletres: expressen el grau de duresa. El seu significat és: B (Black) = mina blana; HB (Hard Black)= mina semidura: H (Hard)= mina dura.
  • Els nombres: indiquen la qualitat dins d'un rang de duresa. Com més gran siga el nombre més s'incrementarà aquesta qualitat. Així, una mina 4B serà més blana que una altra 2B.


En el dibuix tècnic el més important és la claredat i la precisió de la línia (fina i contínua). Per això el llapis més adequat és el 3H o 4H, ja que dureses majors deixarien solcs en el paper.


Untitledmind72 (Wikimedia-Commons)


El portamines és l'utensili més apropiat per al traçat lineal. El més recomanable és el de mina HB amb una grossor de 0,5 mm.

Ací teniu un vídeo sobre la fabricació dels llapis.


*Referències de les imatges:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

El paper

Ja que aquest blog està orientat a la unitat didàctica de Vistes, de l'assignatura de Tecnologia de 2n d'ESO, vull començar parlant dels diferents utensilis necessaris per al dibuix.
En primer lloc: el paper.


EL PAPER



Per a la realització i representació dels dibuixos tècnics és necessari un suport físic: el paper de dibuix. A més, aquest ha de descansar sobre una superfície de suport que permeta elaborar un traçat precís i segur: el tauler de dibuix.

Els antecedents del paper els trobem en Sumèria (tauletes de fang i cera), Egipte (papir) i Grècia (pergamins).

Però la història del paper es remunta al s. II aC, quan és inventat pels xinesos. Quasi dos segles més tard, l'any 800 apareix a Egipte. En el s. XII els àrabs ho introdueixen a Europa. En el s. XVIII els francesos sistematitzen la fabricació del paper en rotllos continus. En el s. XIX la pasta de draps és substituïda per la pasta de fusta com a matèria primera en la fabricació del paper.

Avui dia s'empra, a més de la fusta i el drap, una gran quantitat de matèries base per a la fabricació del paper, com són: arròs, cànem, espart, etc. També s'utilitza cada vegada més el paper reciclat.



El paper és una fulla o làmina, feta de pasta de fibres vegetals. Ha sigut el suport perfecte per a la realització del dibuix tècnic fins a l'aparició dels suports informàtics.

Es presenta en rotllos o en plecs, anomenats també formats (tallats a diferents grandàries) i amb grossàries que varien segons el seu gramatge.

El paper de dibuix tècnic pot tenir diferents formats, encara que generalment, s'usa la sèrie normalitzada A, que parteix d'un format base anomenat A0, la seua superfície és igual a 1 m2, i la relació dels seus costats equival a l'arrel quadrada de 2. Partint del format A0 es calcula la resta, de tal manera que el següent serà la meitat de l'altre.
Mormegil (Wikimedia-Commons)

 I ací us deixe un vídeo sobre la fabricació artesanal del paper. Gaudiu-lo!







 *Referències de les imatges:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)